Les 10 característiques més importants per parlar bé en públic

L'activitat tractava sobre el treball del llibre Com parlar bé en públic, de Francesc Puig i Joana Rubio.
L'objectiu era establir 10 característiques importants per ser un bon orador. Aquestes són:

1. Mantenir un to de veu que arribi a l'oïda de tot el públic.
2. Vocalitzar les paraules perquè s'entengui què es vol dir.
3. No posar-se nerviós ni perdre la confiança en un mateix.
4. Haver practicat diverses vegades per a una exposició o conferència.
5. Tenir estratègies quan ens quedem en blanc en mig de la exposició.
6. Generar un ambient fred i tranquil, però que no adormi als oients.
7. El ritme de la parla ha de tenir pauses, alhora el pugui seguir tot el públic.
8. Anar ben vestit si l'activitat oral és per casos importants (entrevistes, exposicions,...).
9. Dominar el tema que s'ha d'explicar.
10. No quedar-se quiet en un lloc i fer moviments per captar l'atenció del públic.

Vull fer ressaltar que, de les 10 més importants, la confiança en un mateix és per mi fonamental per un bon orador, ja que, sense aquest tret, qualsevol persona ni podrà avançar, ni progressar personalment i professionalment.

També que la característica d'anar ben vestit no me l'esperava com a "prioritat" d'un bon orador. La causa que em sorprengués és que ja ho donava per suposat. S'han donat casos on una persona no anava vestit amb la roba que se li demanava. És el cas d'en Carles Puyol, al 2011, quan havia de fer entrega el trofeu de la Copa d'Europa de la temporada anterior; ell anava en xandall, mentre que el públic anava ben elegant.
Aquesta entrada es pot relacionar/complementar amb una altre que he escrit, la de Qui ets, tu?

Setmanes després, la professora de COED ens va proposar triar un poema en català i recitar-lo. El poema que vaig recitar fou “Invocació al vent”, de Joaquim Folguera, perquè l’havia treballat a 1r de Batxillerat i em feia gràcia exposar-lo davant la classe. Al mateix temps que s’exposava, dues persones ajudaven al/la presentador/a: Per un costat, un li recordava les paraules del poema que s’oblidava el recitador. De l’altre, el gravava perquè pogués veure’s com ho havia fet.

El meu poema és el següent:

  

Després que cadascú recités el seu poema havíem d’autoavaluar-nos la exposició a través d’aquest punts:

•          Elecció del text
•          Expressió oral
•          Mirada
•          Veu
•          Postura
•          Gesticulació
•          Control dels nervis

He comprovat que haig de millorar bastant per parlar bé en públic: controlar més els nervis, millorar la gesticulació i desplaçar-me més per l’aula mentre desenvolupi la classe, alhora tenir ben clar què dir. D’aquesta manera, seré un mestre que sabrà comunicar-se amb els alumnes i els seus familiars, i els companys/es de la feina.